En l’actualitat l’assetjament escolar està suposant un dels grans reptes per a la salut física i mental dels nostres nens/es i joves. Però no només suposa una dificultat per a ells, sinó que és una amenaça que ens inclou a tots, professors/es, pares i familiars, pedagogs, psicòlegs, i a la societat en tot el seu conjunt. Els índexs de violència estan creixent en les aules. Aquesta és una dada constatada per diferents organismes com, el sindicat de professors “ANPE”, “USTEC”, “l’Observatori contra l’Homofòbia”, i estudis de diferents universitats com la “Universidad de Extremadura”.
Ha arribat el moment de posar-hi fil a l’agulla i aplicar solucions, però abans és important comprendre bé que és l’assetjament.
L’assetjament escolar és un concepte que s’ha estés en els últims anys amb el terme de “Bullying”. Més enllà d’aquest anglicisme, hem de tenir consciència, que no és un assumpte d’ara, sinó que ha estat sempre ben present. Ha estat en aquestes últimes dècades quan diferents agents dins del model educatiu i del sistema sanitari i polític, que han començat a establir pautes de detecció, reconeixement, i treball.
En primer lloc, s’ha desmuntat el concepte o la idea banal de què es tracta de jocs de nens o d’assumptes sense importància. En segon terme, l’assetjament és quelcom que no afecta només al nen o nena implicat, sinó que ens afecta a tots. Quan hi ha un cas d’assetjament escolar, afecta als nens i nenes implicats, als companys, als altres joves del centre, als professors i professionals, a les famílies i a tot el conjunt de la nostra societat. En tercer lloc, és una qüestió de violència que va més enllà de la violència física. Al parlar d’actes violents, podem fàcilment imaginar-nos empentes, cops i estrebades, però també hi ha la violència psicològica que pot ser igual o més perjudicial que la física i inclouria insults, vexacions, actes de despreci o d’humiliació, fer el buit i també el que es comença a conèixer com el cyberbullying, o el que és el mateix, l’assetjament a través de les noves tecnologies com serien les xarxes socials i les comunicacions via telèfon mòbil.
En quart lloc, el problema no recau mai en la víctima, aquell/a qui rep les agressions. Ni tampoc el problema està en l’agressor/a, ja que aquest pot ser també víctima d’un model o historial concret. En cinquè lloc, el treball que es planteja és multidiciplinari i requereix una implicació de tots els agents i en tots els entorns: en les aules, al centre, a casa, en les AMPES, en la política i en les diverses associacions i organismes. En sisè lloc, el “bullying”, deixa seqüeles tant en qui l’ha rebut, l’ha practicat o l’ha presenciat. La violència mai passa desapercebuda, sigui del tipus que sigui. En el cas de les víctimes, moltes d’elles acostumen a mostrar senyals d’estrès després de l’experiència traumàtica, com poden ser depressions, ansietat, fòbia social, adiccions, conductes compulsives, o fins i tot en casos extrems, poden arribar al suïcidi.
Hi ha moltes maneres d’abordar l’assetjament escolar. La part més important recau en la prevenció. A nivell estatal s’està cada vegada extenent més el program TEI, “Tutoria entre iguals”, promogut per molts professionals com és el cas d’Andrés González Bellido, catedràtic d’orientació educativa i coordinador d’investigacions a la Universitat de Barcelona. La tutoria entre iguals és un mètode d’aprenentatge cooperatiu basat en la creació de parelles d’alumnes, amb una relació asimètrica, on hi ha una tutorització, i amb l’objectiu comú, conegut i compartit que s’assoleixi a través d’un marc de relació planificada pel professorat. A més a més, inclou sessions formatives en les aules i un treball de conscienciació i d’adquisició de competències que afavoreixin la convivència i l’eliminació de la violència.
Però un cop el problema ja està present, com a professionals de la Psicologia, nosaltres treballem amb els nens i nenes que el pateixen. Ho abordem en tres eixos principals, el primer és el de poder reforçar l’autoestima i la resiliència (capacitat de poder sostenir i recuperar-se d’experiències doloroses). Aquest element és vital per tal de què el nen o jove pugui recuperar la seguretat i la motivació. També en paral·lel fem un treball per potenciar les habilitats socials. El propòsit és ensenyar maneres de relacionar-se d’una forma més adaptativa al seu entorn, a poder defensar-se sense utilitzar la violència, a poder establir noves amistats i relacions, en definitiva a què pugui també vèncer els temors i els seus neguits a relacionar-se. I el tercer pilar és el de poder facilitar que el nen o jove pugui alliberar-se de totes les experiències negatives i traumàtiques que porta acumulades. Quan un nen o jove presència o rep violència, sigui del tipus que sigui, aquestes experiències es van emmagatzemant formant tota una xarxa de records traumàtics. A través dels últims avenços en el camp de les Neurociències, s’ha descobert com podem alliberar les tensiones i les emocions negatives dels records del passat. Han nascut un nou cos de teràpies que es diuen Teràpies Neurocientífiques. Una de les més conegudes, és el EMDR (“Desensbilització i Reprocessament a través dels Moviments Oculars”). A OWL INSTITUTE. INSTITUT PSICOLÒGIC treballem amb aquesta tècnica per tal d’ajudar que el nen/a o jove pugui rebaixar o deslliurar-se de les emocions negatives de por, tristesa, ràbia, ansietat i d’altres que porta acumulades en el seu passat. El resultat és que el nen o jove pot sentir-se alleugerat, més feliç i sobretot més capaç d’afrontar nous reptes i situacions difícils, ja que hem creat una nova xarxa de records més positiva. Aquestes teràpies ens estan facilitant que nens/es que han viscut o que estan passant per moments molt dolorosos, puguin amb un número acotat de sessions refer tot el que havien perdut. La ciència i les noves polítiques de conscienciació ens estan ajudant a poder superar aquesta xacra que és l’assetjament escolar. Encara queda molta feina a fer, però tots junts ho aconseguirem.
OWL INSTITUTE. INSTITUT PSICOLÒGIC
Bibliografia
http://www.elcritic.cat/investigacio/creixen-les-denuncies-per-bullying-homofob-a-escola-9500
González Pozuelo. F (2007): Violencia y acoso en los escolares extremeños: Vías de solución. Campo: Revista de Educación. www.unex.es/campoabierto. Vol.26. Nº 2.
Piñuel, I., Cervera, M, (2016). Tratamiento EMDR del mobbing y bullying: una guía para terapeutas. Madrid: EOS.