El concepte de la felicitat ha estat àmpliament descrit per filòsofs, religiosos/es, escriptors/es, metges, psicòlegs… La felicitat és l’objectiu, el repte i l’anhel de tothom. L’ONU (Organització de les Nacions Unides) ho ha vinculat amb la idea de la salut integral dels individus, i per a la seva promoció, ha establert un dia internacional en reconeixement.
Cada vegada és més freqüent patir d’ansietat, estrès, depressió, insomni i d’altres trastorns que ens dificulten la nostra vida diària. Aquesta llarga llista de trastorns és generada per l’augment de la intensitat del nostre ritme de vida diari. Però la ciència ens pot ajudar. Gràcies als darrers descobriments en el camp de les Neurociències hem aconseguit esbrinar quins són els mecanismes del cervell que ens fan generar els records dolorosos i com podem transformar la percepció d’aquestes experiències. Així doncs, neix un nou cos de metodologies, les “Teràpies Neurocientífiques”. Aquestes teràpies estan provades científicament i ens ajuden a superar tot aquest tipus de problemàtiques d’una forma efectiva, ràpida, profunda i amb canvis perdurables al llarg del temps.
Les “teràpies neurocientífiques” tenen una base sòlida de coneixement i de demostració empírica. Aquestes van néixer a la dècada dels anys 80 amb el EMDR (Dessensibilització i Reprocessament a través del Moviment Ocular), que també és la més coneguda. Recentment, a la primera dècada del segle XXI, ha estat quan han tingut més renom.
Cada nit quan dormim, passem per diferents fases del son. Quan somiem més intensament, és perquè ens trobem en la fase REM (fase on movem a gran velocitat els ulls). Aquest mecanisme natural del cervell ens permet ajudar a treure tot l’estrès que hem viscut al llarg del dia o en altres moments de la nostra vida. Quan treballem amb aquestes teràpies, demanem a la persona que pensi en el record dolorós o en allò que li genera estrès, i a continuació indiquem que segueixi amb els ulls els moviments horitzontals d’esquerra a dreta que efectua el terapeuta amb els dits. Després d’una sèrie de tandes, la persona pot sentir com es va relaxant i a continuació les emocions de tristesa, ràbia, por, o de preocupació comencen a disminuir, arribant fins i tot a desaparèixer. Aquesta tècnica és emprada per professionals de la salut com psicòlegs o metges, i està instaurada dins dels protocols dels equips d’emergències davant de víctimes de terrorisme, catàstrofes naturals o de conflictes bèl·lics.
En l’actualitat, hi ha quatre teràpies neurocientífiques principals, i cada vegada s’estan creant de noves. Una d’elles és el Coaching Wingwave, que permet anar a l’origen del trauma o de la pertorbació. Mitjançant un test kinesiològic, anomenat Test O-Ring, podem descobrir l’inici de la problemàtica. La gran majoria de bloquejos, traumes, fòbies i creences limitadores es troben en una etapa de gran sensibilitat i influència, que es dóna des del naixement fins als 6 o 7 anys. Quan treballem l’arrel del problema estem alliberant una gran tensió, permetent desbloquejar molta càrrega emocional negativa.
També s’engloba dins de les teràpies neurocientífiques l’anomenat brainspotting, el qual permet detectar elsbrainspots o punts oculars d’accés a l’experiència. Quan algú ha patit un trauma i comença a relatar-lo, els seus ulls se situen en un punt en l’espai. Aquesta posició de la mirada no és aleatòria, sinó que es tracta d’una finestra per poder accedir al record. A partir dels brainspots, la persona pot tornar a connectar-se amb 
aquella experiència, però sentint-se com un espectador, el que li permet és estar tranquil·la mentre pensa en el succés. Això facilita que la situació perdi intensitat i fins i tot que pugui incorporar recursos positius a l’esdeveniment. Una altra de les teràpies neurocientífiques són les TIC (Teràpies d’Integració Cerebral), que es basen en la idea que cadascun dels nostres hemisferis processa la informació d’una manera diferent. L’hemisferi dret és més emocional i l’esquerre és més racional. Quan vivim una situació traumàtica, com ara la mort sobtada d’un familiar i patim un duel complicat o patològic, pot ser que un dels nostres hemisferis es trobi desbordat. Mitjançant l’estimulació bilateral, tapant un ull i un altre alternativament, facilitem que els dos hemisferis es connectin. Quan això passa els nivells de tensió i ansietat es redueixen i som capaços de pensar en aquell esdeveniment amb pau i serenitat.
Com hem esmentat abans, el EMDR és una de les teràpies neurocientífiques més extenses i estudiades. En l’àmbit sanitari català, per exemple, s’utilitza com a protocol d’actuació psicològic en la Unitat de Víctimes d’Agressions Sexuals de l’Hospital Clínic de Barcelona. I és que, davant d’un trauma com aquests, les víctimes poden sentir-se molt limitades en la vida quotidiana, i com a conseqüència requereixen una assistència psicològica més profunda i adient a les seves necessitats. Gràcies a aquesta teràpia es poden alliberar les emocions negatives que han quedat instaurades tant a escala mental com a escala corporal. Les emocions de por, tristesa, ràbia i d’altres acaben aflorant i això permet que puguin passar d’una gran intensitat a uns nivells més baixos de presència. A la vegada, a mesura que va avançant el procés terapèutic, els records dolorosos i les emocions poden acabar per transformar-se, i llavors és quan permeten que aflorin els recursos interns que la persona disposa, com per exemple, la seguretat, la valentia, l’amor pels seus éssers estimats.
Totes aquestes teràpies ens permeten aconseguir grans millores en la persona en un temps molt reduït de sessions i de manera perdurable, estalviant així esforços i recursos al pacient. No és màgia, és ciència. Els nous descobriments que esdevinguin sobre el cervell ens ajudaran a millorar la pràctica i el treball en el camp terapèutic.
Ana Farré i Oriol Lugo,
psicòlegs i experts en Teràpies Neurocientífiques.